Chicho Ibañez Serrador
Premi “Chicho Ibáñez Serrador” a la trajectòria
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”4112″ img_size=”full”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]Director de cinema i realitzador de televisió, director teatral, actor i guionista uruguaià i espanyol. Narciso Ibáñez Serrador: el nostre estimat Chicho.
No podia faltar en la primera edició de Festival Internacional de Sèries la figura de què ha sigut el creador més prolífic al nostre país.[/vc_column_text][noxe_testimonials_element type=”grid” style=”style-3″ skin=”light” align=”center” column=”1″ column-space=”0″ carousel-autoplay=”false” carousel-loop=”false” carousel-centered-slides=”false” carousel-direction=”horizontal” carousel-effect=”slide” carousel-free-mode=”false” carousel-controls-style=”style-1″ carousel-controls-skin=”light” carousel-controls-border=”false” carousel-navigation=”false” carousel-pagination=”false” items=”%5B%7B%22photo%22%3A%22%22%2C%22name%22%3A%22%22%2C%22subtitle%22%3A%22%22%2C%22text%22%3A%22%20La%20vida%20d’un%20Fora%20de%20S%C3%A8rie%22%7D%5D” carousel-autoplay-delay=”” carousel-slide-speed=””][vc_empty_space][vc_column_text]El 1957, sota el pseudònim de Luis Peñafiel, va començar el seu camí en el món de l’espectacle amb novel·les radiofòniques i va tenir la seva estrena teatral amb una comèdia: Obsessió.
Tant el gènere de la comèdia com el de la terror van ser els dos contrapunts pels quals va navegar Chicho tota la vida.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Després del seu pas per Argentina, on va treballar en televisió de la mà del seu pare, torna a Espanya el 1963. Amb tot just 28 anys ja superava molts en experiència en el món de la TV i el teatre, així que es va dirigir a TVE ( que en aquells anys era l’única cadena de televisió de país), portant sota el braç la bobina de “l’Home que va vendre el seu riure” i unes ganes de treballar incansables que va demostrar fins a la fi dels seus dies.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]Sense cap mena de dubte el nom d’Ibáñez Serrador, el gran Chicho, sempre serà recordat costat de el programa de TVE Un, dos, tres i el seu cicle de terror Històries per no dormir.
Aquesta última va arribar a les pantalles en 1966. Relats de terror que van ser una via d’escapament per a una Espanya que vivia en plena dictadura.
Els premis van començar a arribar a l’any del seu començament i va ser “El Asfalt” projecció que tindrem en Sèries Nostrum de dissabte 21 a les 18:30 al Centre Social d’Altea, la qual li va valer la Nimfa d’Or a el millor guió al Festival de Televisió de Montecarlo de 1967; era el primer guardó internacional tant de el realitzador com de la pròpia TVE.
Aquest mateix any s’embarca en un nou projecte com a guionista i realitzador al costat de Jaime de Armiñán creant el programa especial d’humor Història de la frivolitat, interpretat per Irene Gutiérrez Caba. L’èxit que va obtenir encara no ha pogut ser superat per un altre convertint-se en la producció més premiada de la història de TVE, obtenint la Nimfa d’Or (Montecarlo), la Rose d’Or (Suïssa), la Targa d’Argento (Itàlia) i fins i tot el premi de l’Associació Catòlica Internacional.
Tan sols tres anys més tard crea PROINTEL S.L., la primera productora independent de televisió creada a Espanya, el que li facilitaria la realització dels seus projectes.
Després d’una carrera clarament enfocada, ni tan sols Narcís va esperar que el seu major èxit arribés amb un concurs televisiu que revolucionaria la petita pantalla espanyola: Un, dos, tres.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”4364″ img_size=”full”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Amb el seu toc de campana, Ruperta, Botilde, Mayra, i el seu apartament a Torrevieja, va revolucionar el format dels concursos aconseguint que la població espanyola riera a riallades en un programa familiar ple d’humoristes i rivalitat sana.
Les famílies jugaven entre elles, era del que es parlava als carrers a l’endemà, sent això, Chicho no va posar el seu nom en els crèdits fins que es va convertir en un èxit.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”4511″ img_size=”full”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]Ja el 1989 arriben nous projectes com Waku Waku, Parlem de sexe i El semàfor i reprenent els seus anteriors èxits van arribar els seus últims treballs: Jimanji Kanana, Un, dos, tres i Memòria d’elefant.
El seu últim acte públic va tenir lloc al febrer de 2019, quan va rebre el Goya d’Honor que atorga l’Acadèmia de Cinema i, aquest any 2020, rebrà un nou premi pòstum al primer Festival Internacional de Sèries: Sèries Nostrum.
És innegable el llegat que Narcís Ibáñez Serrador ha deixat després de si. La seva creativitat plasmada en tots i cadascun dels seus treballs ha aconseguit que les noves generacions vulguen saber més d’ell perquè a les que ho van viure en primera persona ja els té completament conquistats.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]El Divendres 20 i el dissabte 21 de novembre podrem gaudir de l’obra de Chicho de la mà del seu fill Alejandro Ibáñez a què també, com va fer el seu pare amb ell a Argentina, el va guiar en els seus primers passos pel món de cinema, teatre i la televisió.
Alejandro ens parlarà de l’obra del seu pare, caminarem al costat d’ell en un passeig pel record de què, sense cap mena de dubte, ha sigut la vida d’un “Fora de Sèrie”.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]
Actes relacionats