D’Ibáñez a Ibáñez, el terror que ens toca

Cicle

La Residència, Qui pot matar un nen, Històries per no dormir. Qui no coneix aquests títols, ja clàssics, en la iconografia de el gènere espanyol? Per a molts, Chicho Ibáñez Serrador va ser el gran artífex de el gènere a Espanya, però ja hi havia antecedents que presagiaven el gust per la por i el fantàstic a casa nostra des de molt temps enrere.

El terror patri naix a principis de segle XX amb cintes com The Elèctric o Pulgarcito, ambdues de Segundo de Chomón. A ambdues van seguir títols com L’Altre, L’espectre de el castell, o La Bruixa, tots anteriors a la Guerra Civil. No obstant això, un dels títols més emblemàtics del gènere arriba el 1944 amb La Torre dels Set geperuts, d’Edgar Neville i suposa el primer gran èxit de la terror fet a Espanya.

Aquesta tendència, gairebé insòlita al nostre país, té dos lleus continuacions amb El Esquer, el 1958, i Horror, el 1963. Just un any abans, un precoç Jesús Franco estrena Crits en la nit, sent considerat (un altre més) un clar precursor de cinema de gènere. Dos grans directors i creadors de la terror i el fantàstic sorgeixen en aquests anys: Jacinto Molina, o com tots els coneixem, Paul Naschy i Armando d’Osorio. Clàssics com La Marca de l’Home Llop, La nit de Walpurgis, o la trilogia dels cavallers templers que tornen de la mort.

En aquest marc, Chicho apareix en escena amb La Residència (1969) i amb Qui pot matar un nen? (1976). Els dos llargmetratges suposen una expansió narrativa del gènere des del guió fins a la realització, tots dos resulten absolutament transgressors, nous i la frescor ha perdurat a través dels anys. El 1966, també obra de Chicho, Televisió Espanyola (recordem que en aquella època només hi havia dos canals de televisió) estrena Històries per no dormir. Divendres rere divendres, l’audiència gaudia passant-ho malament davant el televisor quan l’icònic so de la porta es tancava abans nosaltres. Clàssic entre els clàssics.

Des de finals dels setanta fins al començament de segle, el terror espanyol entra en una mena de llimbs amb algunes excepcions ressenyables com Mil Crits Té la Nit, de 1982, Tesi el 1996, Memòries de l’Àngel Caigut un any després, entre d’altres; l’aparició de Fantastic Factory i de grans produccions (què millor exemple que Els Altres) revifen un interès inusitat del gènere a les sales de cinema i en els llavors socorreguts vídeo clubs. L’arribada de la globalització en forma de plataformes ha fet possible l’accés de productes destinats gairebé a la desaparició o a l’exili. El terror, la més honesta de les emocions, és a l’abast de tots.

Es em fa estrany pensar que Alejandro Ibáñez Nauta no heretés del seu pare l’amor pel terror i el fantàstic. Urubú és una bona mostra d’això; no només homenatja Chicho en una aposta arriscada, sinó que resulta una declaració d’intencions per, per i sobre el gènere. Dues generacions que són transcendentals en la història del nostre terror. I totes dues a Sèries Nostrum.

Participants

Tatiana Sentamans
Vicerectora de Cultura de la Universitat Miguel Hernández

Tatiana Sentamans

Vicerectora de Cultura de la Universitat Miguel Hernández

Tatiana Sentamans és Doctora en Belles arts i Professora Titular de la Facultat de BBAA d’Altea. Les seues línies d’acció se centren en la pràctica artística i el pensament contemporanis. Li interessen la complexitat política i el potencial transformador de les arts visuals, així com dels discursos visuals populars com el cinema i les sèries, la música, el còmic, el fanzine, la publicitat o els videojocs, i en definitiva les iconografies i mitologies contemporànies.

És membre del col·lectiu artístic O.R.G.I.A des de 2001, i del grup d’investigació consolidat FIDEX des de 2007 (integrat en el Centre d’Investigació en Arts CIA de la UMH). També és directora del Màster Universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals, GANYOTA. Autora de la monografia Amazones Mecàniques: engranatges visuals, polítics i culturals (Ministeri de Cultura, 2010), ha coeditat diverses compilacions, i ha publicat múltiples articles d’investigació i capítols de llibre en revistes i editorials de rellevància (Extraviament, Art i Polítiques d’Identitat, Papers d’*Art, IVAM, Éditions Universitaires de Dijon, Fonaments, Bellaterra, Txalaparta, Brumaria, Barlin Llibres, etc.). Així mateix ha codirigit el Congrés Internacional Cossos/Sexualitats Herètiques i Pràctiques Artístiques i dictat més d’una vintena de conferències entre universitats, centres d’investigació i museus nacionals i internacionals, com són les seues últimes contribucions en la UV, la UPV, la UVigo, la UIMP, l’Université de Tolosa Le Mirail a França, la Fundació Luis Seoane de la Corunya, el MUAC a Mèxic, l’IVAM a València, o el MediaLab Prado, Escorxador, el CA2M o el MNCARS de Madrid.

La seua activitat s’ha traduït en diversos projectes d’investigació i de comissariat, i en més de 80 participacions en exposicions i cicles amb repercussió en mitjans de rellevància com a Metròpolis (tv2), El País o La Vanguardia. La seua investigació ha sigut reconeguda amb diversos premis entre els quals destaquen el Primer Premi Nacional d’Investigació Cultural Marqués de Lozoya 08 (MECD), l’Esment Especial del Jurat en la modalitat d’en la XIXª Edició Premi Espais a la Creació i a la Crítica d’Art de la Fundació Espais d’Art Contemporani de Girona (2007), el Premi d’Investigació del Consell Social (Modalitat “Joves Investigadors”) de la UMH (2013), o el Premi Museari Acció 2019. En l’actualitat és Vicerectora de Cultura de la Universitat Miguel Hernández.

Alejandro Ibáñez Nauta
Realitzador i productor en Prointel

Alejandro Ibáñez Nauta

Realitzador i productor en Prointel

Després de desenvolupar la seva carrera professional com a dissenyador gràfic a Estats Units, torna a Espanya per seguir els passos del seu pare, el mític Chicho Ibáñez Serrador, com CEO de Prointel.Prointel és la primera productora independent de televisió a Espanya.

Creadora d’èxits d’entreteniment internacionals com el “Un, dos, tres … respongui una altra vegada”, “Waku, Waku”, “Parlem de Sexe”, “Històries per no dormir”, o “Qui pot matar un nen?” entre molts.

Alejandro ha creat múltiples formats televisius i realitzat nombrosos documentals. El 2018 dirigeix ​​el seu primer llargmetratge cinematogràfic titulat Urubú. Aquesta pel·lícula ha desenvolupat una reeixida carrera en festivals de gènere tant nacionals (Nocturna Madrid, Ombra Múrcia, Fantbilbao Bilbao …) com internacionals (Ariano IT, GrimmFest UK, Macabre MEX, Vermell Sang ARG …). Rebent els premis de el públic i a la millor producció al Festival de Cinema Calçada de Calatrava, i a el millor llargmetratge en Fantarifa. Aquest projecte, que ha comptat amb la participació de RTVE, s’ha estrenat al setembre de 2020 en sales comercials del nostre país.

Actes relacionats

november, 2020

Cicles

Tipus d'Esdeveniment

LLOC DE L'ESDEVENIMENT

 

Organismes oficials:

Col·laboracions i patrocinis:

Partners de contingut:

Press Enter / Return to begin your search or hit ESC to close.

New membership are not allowed.

X
X